Set.

Com aquell dia al port, te'n recordes? Semblava que el temps no passava per a nosaltres. Les onades es trencaven als nostres peus i tu, em parlaves de futurs incerts. Un noi tocava la guitarra una mica més enllà i els seus acords em feien recordar les velles tardes de poesia. Les hores passaven volant i, encuriosits, ens explicàvem tot el que havíem fet fins llavors. El teu somriure il·luminava aquella fosca tarda de primavera i el far del port ens observava al lluny. M'acariciaves els cabells i miràvem el cel; no hi havia estrelles, però tampoc les necessitàvem.