Moments

De matins sense retorn. De diumenges de ressaca. De peus que es busquen i es troben sota els llençols. De buidar calaixos i trobar-hi antics versos. De contradiccions. De finals. De principis. De silencis. D’ara no cal dir res. De mirades. De cançons. De gots plens de carícies. De preguntes sense resposta. D’abraçades sense nom. De maletes buides. De guitarres velles. De buscar-te en els versos d’aquell poeta. De cantar-te els mots que ja no t’escric. De rimar en consonant els milions de promeses. De somnis. De projectes. De por.
Moments que volen infinits, que retornen olors, que il·luminen mirades. Moments d’enyorança, de dubte, d’incertesa. De pensar-te i de saber-te tan a prop. I tan lluny. Moments de desfilar converses, de buidar perquès. Moments en que res més importa. Temptejant l’abisme que separa el somiar del perdre-ho tot.

A voltes necessites la cançó...

Asseguda a la gespa amb una guitarra vella entre les mans, ofegant records amb llàgrimes buides. Destrossant finals i arranjant principis, deixada anar al ritme d’uns versos que mai hauria desitjat oblidar. Esperant que la lluna escrigui les primeres notes d’unes partitures encara per estrenar, entre el deambular desconegut de mil rostres que omplen de soledat aquesta negra nit de juliol. Buscant respostes a infinites preguntes que, desordenades, fa temps que van perdre el seu sentit. Recuperant un temps que havia après a deixar de banda, redescobrint passions que havia començat a oblidar. Inventant un futur que amaga tantes esperances, que es buida a plaer sobre l’incansable full en blanc.