La vella rentadora no para de girar...

I aquí em tens, plorant desconsoladament per una simple pel·lícula. Desitjant abraçar-te i dir-te tot allò que mai m'he atrevit a dir. Eixugant-me les llàgrimes amb la samarreta, i maleint la vermellor del meu nas. El meu estat d'ànim a prendre pel cul en seixanta-cinc minuts. I el meu cap col·lapsat per una munió de preguntes sense resposta. Potser hauria de començar a renunciar a aquest petit plaer. Segurament les estúpides comèdies comercials no fan tan de mal. T'escric un missatge i el torno a esborrar. Paraula per paraula. Lletra per lletra. Potser per por de que no l'entenguis, de que no m'entenguis. Potser per por de que la vida no tingui cap sentit si no has vist aquesta refotuda pel·lícula. Potser per por de que les coses no siguin com sempre ens havien fet creure que eren...