Imatges despullades.

Noto com t'empasses les llàgrimes a contracor i se m'encongeix l'estómac. Segurament t'has cansat de converses que s'articulen a partir de silencis, d'abraçades que han perdut el valor que un dia van tenir i de mirades que van a parar al terra. L'escena esdevé un d'aquells moments en que saps que has de dir alguna cosa, però no et surten les paraules. Adverteixo un immesurable desordre que em fa esgarrifar. Els mots han perdut el significat, i sembla que ja no ens entenem solament amb la mirada. Em suen les mans i crec que em tremola la cama esquerra. A tu et tremola el llavi inferior. Ens quedem quiets i en silenci durant incomptables segons. Potser fins i tot minuts. Noto un punt de decepció en la teva mirada. Deixes anar un fred "adéu" i em fas un petó gèlid a la galta. Tanco la porta darrera meu, i ara sóc jo qui s'empassa les llàgrimes. Segurament els meus ulls diuen tot el que jo no he estat capaç de dir, i evidentment ella em pregunta. No res, estic bé- li responc amb un nus a la gola. I m'amago sota els llençols per plorar en silenci.