Primaveres amb regust de tardor.

L'eterna contradicció ressorgeix d'algun gris octubre. Els problemes s'acumulen i s'esvaeixen en pocs segons i les ganes de plorar i riure s'alternen incansablement. Imagino carrers i cantonades, places i bars on algun dia vam ser algú. Busco respostes perdudes que, possiblement, mai hagin existit. Recordo estones, mirades i cançons. I una paraula. La meva paraula. Ai! aquesta refotuda primavera!