Entre petons i abraçades, una cançó. Una guitarra, una sola veu sota la tendra calitja del Vallès. Somnis, jocs i danses. Milers de milions de somriures, felicitat i bones estones. Mosquits,
extraterrestres i monstres malèfics amb màscares blanques.
Partidets de futbol i inacabables partides de cartes. I al cap i a la fi, sentir-nos tots una mica més a prop. Sentir-nos formar part d'aquest projecte que comença a agafar una forma
terroríficament encantadora. Sentir-nos el futur d'un tot cada dia més nostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada