Tornar a sentir, per fi, totes aquelles cançons que algun dia em van ensenyar tantes i tantes coses. Notar una impacient sensació de felicitat que lluita per sortir i fer-se notar. Creure que aquella estona és molt més que tot. Tornar-me a convèncer del sentit d'allò que començava a desaparèixer i recuperar tot el que algun dia va quedar en un permanent standby. Alimentar les ganes de continuar endavant, de continuar lluitant.I tancar, d'una vegada per totes, aquest any de buidor i enyorança, mentre de fons, s'imposen ferotges, els acords de la Muixeranga.
Dimarts de lluita i cançons. Dimarts de retrobament i d'esperança. Dimarts de Palestina. Dimarts de reaparició i felicitat. Dimarts de pura vida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada