Mirades que es
perden entre la roba estesa del terrat, que esperen respostes i no en troben
mai. Mirades buides, tímides, fosques, desitjoses d’un futur que es desfila com
el puny de la teva camisa. Buscar-te pels carrers d’aquesta ciutat adormida que
enyora les hores que havíem cremat. El silenci d’uns passos que s’amaguen entre
la solitud d’una nit sense estrelles. Asseguda allà on cada final torna a
començar pel principi, desfullant margarites sense pètals, esborrant l’empremta
de totes aquelles ombres, del crit desafinat d’aquell poeta, de notes i de
llàgrimes, d’ahir, d’avui i de demà. Pàgines en blanc, frases a mitges, trens
que se’n van i sensacions que tornen. Bassals que encara avui m’esquitxen
records al fracassar en l’intent d’esquivar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada