Encara no té nom.

Ella juga entre els carrers d'una ciutat adormida. Desprèn passió, tendresa i felicitat. Ella veu com s'enfosqueix la nostra tarda, i com la lluna ens xiuxiueja les paraules que encara no ens hem inventat. Ella és còmplice d'estones de cel, de mirades i de somriures. Ella amaga la por, la incertesa i la tristesa. Ella sap tot allò que nosaltres mai podrem saber. Ella és el camí. Ella és la força, la màgia i la vida. Ella és l'esperança que encara no té nom.