Pum!

Una fugida endavant, que deixa obert un altre parèntesis, un d'aquells que mai es consideren del tot tancats. Carrers buits i foscos, tot i que diuen que cada dia clareja més. Fred glacial, etern hivern. Dies depressius i un pèl monòtons. Mirades que s'estavellen contra el forat de les escales. Els amics de les arts, intentant arrencar un petit somriure. Hores filosòfiques, i psicoanàlisi d'estar per casa. Incansables revolucions que et prenen més temps de l'esperat. Merda que s'acumula en algun racó, i que potser en algun moment es deixarà veure. Recaigudes que sembla que fan més mal que les caigudes pròpiament dites. Murs que no et deixen veure allò que passa més enllà, i llengües massa llargues que t'ho xerren tot. Històries d'amor als passadissos i als terrats, obligades o innocents. Repetides imatges que metrallen un cos ja mort. I un odi sobtat, cap a tot allò que en algun moment va ser important.