Li agradava seure a la platja, i sentir com la sorra li feia pessigolles als peus. S'estirava mirant el cel, i es deixava endur pel so de les onades al trencar-se, i per les carícies de la brisa sobre la seva pell.
Solia imaginar que les gavines li explicaven boniques històries, contes fantàstics farcits de felicitat i d'alegria. Sempre havia desitjat ser protagonista d'algun d'aquells relats i anar construint poc a poc un futur ple de somriures i bones estones.
Però ella sabia prou bé que fora d'aquell petit racó, la vida era molt més dura, i que el dolor dia a dia s'estava apoderant del seu esperit lliure i somiador...